Bill Pursel, Sant Cugat i Marilyn Monroe
per Víctor Alexandre   
dimecres, 12 juny 2019
Bill PurselLa mort de Bill Pursel, aquest mes de juny, a noranta-un anys, a Las Vegas, ha passat completament desapercebuda arreu del món. Jo me'n vaig assabentar gràcies a Frederic Cabanas, l'ànima del Museu de Cal Gerrer, de Sant Cugat, on hi ha un espai permanent dedicat a Marilyn Monroe. Per als qui no sàpiguen qui era Bill Pursel, explicaré que va ser parella sentimental de Marilyn entre els anys 1946 i 1950, és a dir, entre els matrimonis de l'actriu amb James E. Dougherty, autor d'un parell de llibres sobre ella, i amb el jugador de beisbol Joe DiMaggio.

Pursel, per raons d'edat, mai no va poder visitar el Museu de Cal Gerrer, inaugurat l'abril de 2015. Em aquell moment tenia vuitanta-nou anys i la salut li impedia un viatge tan llarg des dels Estats Units, però va venir la seva família i es va mostrar entusiasmada amb el que va veure. El senyor Pursel, mantenia contacte amb Frederic Cabanas per correspondència i se sentia orgullós d'haver estat nomenat padrí d'aquell espai de la plaça Octavià de Sant Cugat, tan lluny de casa seva. En les seves cartes a Cabanas, Pursel explicava diversos aspectes de la seva relació amb Marilyn i el dolor que li va suposar el trencament entre tots dos. Marilyn volia triomfar en el cinema, i això exigia una mena de vida i de contactes que Pursel, amb la seva senzillesa, no podia oferir-li. Es van dir adéu i cadascú va seguir el seu camí. Però l'adéu i la fi de l'amor no sempre van junts, i ell va continuar estimant-la i seguint la multitud d'afers públics que la van envoltar fins arribar al tràgic desenllaç que tots coneixem.

Per a qualsevol amant del cinema, un museu dedicat a la més universal de totes les seves estrelles és sempre un petit paradís, però en el cas del de Sant Cugat els visitants hi trobaran una carta de Bill Pursel en què explica la relació que van mantenir. Després, com sabem, en poc més d'una dècada vindrien pel·lícules com ara 'La jungla d'asfalt', 'Els senyors prefereixen les rosses', 'Niàgara', 'Bus Stop', 'El príncep i la corista', 'Ningú no és perfecte' o 'Vides rebels'. Tanmateix, la figura de Pursel és important justament perquè és anterior a tot això. És la història d'un home enamorat d'una noia bufanúvols de Los Angeles, anomenada Norma Jeane, que no sols va fer realitat el seu somni de conquerir Hollywood, sinó que va conquerir el món sencer. Una altra cosa és el preu que en va pagar i l'ús que van fer de la seva persona els poders i la immensa majoria d'individus que la van envoltar fins que va morir el 1962. Amb tot, aquest 2017, cinquanta-cinc anys després, el destí ha tingut un gest de tendresa amb Pursel: ha volgut que morís l'1 de juny, exactament el mateix dia del naixement de la seva estimada.

Cugat.cat , 30/6/2017