Full de reclamacions
per Víctor Alexandre   
dilluns, 12 novembre 2007
Full de reclamacionsL'Èric Bertran va entrar no fa gaire al Burger King de Lloret de Mar per participar en una festa d'aniversari d'una companya de classe. Era el primer d'arribar i va preguntar a un dependent si el sopar el podrien fer al pis inferior on hi ha una sala destinada a aquesta mena de festes. El dependent, però, va contestar que li parlés en espanyol i l'Èric, sense discutir, va traslladar la pregunta a una dependenta, que també li va dir que no l'entenia. Aleshores, desconcertat, es va adreçar a l'encarregat per preguntar-li si en aquell establiment hi havia algú que entengués el català i la resposta va ser exactament la mateixa: "háblame en español". Davant d'això, a l'Èric li va pujar la mosca al nas i va demanar el full de reclamacions. Ho va fer primer en català i després en espanyol, perquè l'altre no es pogués fer l'orni. I, sí, aquesta vegada el va entendre: "no tenemos hojas de reclamaciones".

L'Èric, és clar, sabia que tots els restaurants estan obligats a tenir fulls de reclamacions i que, per tant, l'encarregat mentia. Però com que aquest semblava impermeable a la seva insistència, va dir-li que trucaria als Mossos d'Esquadra i que serien ells els qui li ho demanarien. "Vale, muy bien, adiós", va contestar indiferent l'encarregat. Mentrestant, els altres companys, quinze en total, ja havien arribat, i l'Èric va baixar al pis de sota per reunir-se amb ells i començar a sopar. Abans, però, va trucar als Mossos. Eren les 21.55.

A les 22.45, després de trucar-los quatre vegades, els Mossos van aparèixer i van prendre les dades de l'Èric tot recomanant-li que parlés en espanyol al personal de l'establiment per "evitar-se problemes". "No val la pena fer res", li van dir. "Si vols, presenta una queixa a l'Ajuntament". Astorat, l'Èric va replicar que aquell establiment estava vulnerant el Decret 70, del 2003, que obliga a disposar de fulls de reclamacions a l'atenció del públic -i a tenir un cartell ben visible que així ho indiqui- i dues normes de l'article 32 de la Llei de Política Lingüística –l'obligació de "poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya" i de senyalitzar "almenys en català, els cartells d'informació general de caràcter fix i l'oferta de serveis". És a dir, que no era amb ell amb qui havien de parlar tant sinó amb l'encarregat. Però els Mossos semblaven més interessats a convèncer l'Èric que no presentés cap denúncia que no pas a fer complir la llei, fins al punt que van transcórrer cinquanta minuts abans no li van dur el full de reclamacions. Ho van fer a les 23.35, una hora i mitja després de rebre la primera trucada. Va ser així com l'Èric, finalment, va poder menjar les postres amb tranquil·litat i fer la denúncia en el full que havia demanat. Abans de marxar, però, va lliurar-ne una còpia a l'encarregat i li va dir: "ara sí que teniu full de reclamacions, oi?". L'altre, sense obrir la boca, li va dedicar una mirada assassina. L'Èric, però, no es va espantar. Encara no ha mort ningú per l'efecte d'una mirada.

e-notícies , 8/11/2007