El catanyol
per Víctor Alexandre   
dijous, 17 gener 2008
GuaposHi ha veus que diuen que la llengua catalana dels mitjans de comunicació ha de ser d'un nivell molt 'de planta baixa', molt planer, tan planer que el lector, l'oient o el telespectador gairebé no s'adoni que la llengua en què li parlen és català. Així s'arriba a més gent, diuen. Està bé. No he sentit dir-ho mai de cap altra llengua, això, però està bé. De fet, aquest és un sistema tan brillant per captar nous parlants que m'estranya que cap escola d'idiomes no hi hagi pensat. Imaginem-nos-ho per un moment: "llegeixi rus com si no fos rus", "aprengui anglès com si fos francès", "parli espanyol com si parlés català".

Jo, arribat el cas, em preguntaria quina mena de rus deu ser, si en llegir-ho no sembla que ho sigui? Quina mena d'anglès es pot aprendre, si sona com francès? Quin nivell d'espanyol es pot tenir, utilitzant els sinònims més propers al català? Potser sóc un capsigrany, però no hi veig el què, francament. No entenc com es pot escriure o parlar en català sense que sembli català. Significa això que dir "vivenda" en comptes d'"habitatge" enriqueix la llengua catalana? Vol dir això que la llengua anglesa seria més rica si els anglesos, enlloc de "spoon", diguessin "cullera" o, en lloc d'"street", diguessin "carrer"? Hi ha algun problema amb la paraula "spoon"? Fa mal a l'oïda, potser, la paraula "street"? És clar que no. Cada llengua té la seva manera de dir les coses i els manlleus només tenen raó de ser quan són necessaris. Les úniques paraules que veritablement té sentit manllevar d'altres idiomes són aquelles que expressen un concepte que no té definició en la nostra llengua. És legítim, per exemple, dir "remake" per referir-se a la nova versió d'una pel·lícula antiga, però és absurd dir "escaparat" podent-ne dir "aparador".

Sembla, però, que aquesta curiosa teoria sobre l'enriquiment lingüístic, només afecta el català. Les altres llengües n'estan exemptes. Per això, mentre Televisió de Catalunya i El Periódico eradiquen "habitatge" i institucionalitzen "vivenda", Televisió Espanyola i La Vanguardia no eradiquen "vivienda" ni institucionalitzen "habitaje". La idea és que com més castellanismes diguem més universals serem. O, dit d'una altra manera, la nostra universalitat està en perill quan ens esmercem a parlar bé el català. D'aquí que els catanyolistes -que rima amb espanyolistes- no demanin mai una llengua castellana 'de planta baixa' per facilitar les coses als nouvinguts o, posats a fer, una peruanització del castellà com a deferència als peruans que viuen entre nosaltres. Els catanyolistes necessiten l'espanyolització del català per emmascarar tot allò que ignoren d'aquesta llengua. Ja sabem que la ignorància cofoia és incapaç de progressar. La ignorància traça una ratlla just allà on arriba el seu nivell i menysprea tot allò que el supera.

Destins
"Destí" en comptes de "destinació". En cap altra llengua, llevat de l'espanyol ("destino"), és la mateixa paraula: anglès (destiny/destination), italià (destino/destinazione)...

e-notícies , 14/1/2008