Universalistes de salˇ
per VÝctor Alexandre   
dimarts, 29 abril 2008
Universalistes de salˇÉs sorprenent la facilitat amb què un conflicte polític llunyà, com el que enfronta el Tibet amb la Xina, pot arribar a desemmascarar els falsos universalistes de Catalunya. Mentre només s'esperen d'ells paraules de bona voluntat, sense compromís, no hi ha problema, però quan hom els demana que expressin oficialment el seu rebuig a la política invasiva i violenta de la Xina al Tibet tot són excuses de mal pagador. Ha estat l'alcalde Jordi Hereu qui, recentment, ha vetat una Declaració Institucional consensuada per tots els grups municipals de l'Ajuntament de Barcelona que apel·lava al Govern xinès "a iniciar negociacions amb el Dalai Lama per trobar una solució justa a una situació de més de cinquanta anys d'ocupació del Tibet". Jordi Hereu es va negar a acceptar el text i el PSC i ICV, retirant-se de l'acord, van impedir que prosperés. Molt trist tot plegat. Jaume Ciurana, el regidor de CiU que havia estat negociant el contingut de la declaració, va dir que "l'alcalde Hereu, el PSC i ICV defensen els poderosos enfront dels febles, les injustícies enfront del dret internacional, la repressió enfront dels drets humans i els delictes davant la llibertat d'expressió".

El PSC i ICV, ja ho sabem, són partits que practiquen un universalisme de saló. Són la hipocresia personificada, perquè parlen de pau i callen davant el negoci espanyol de la venda d'armes que la impossibilita, s'omplen la boca de drets humans i de drets dels pobles però estan visceralment en contra del dret a la independència de Catalunya. Dependentistes de mena, aquestes dues forces polítiques procuren no manifestar-se mai a favor de cap poble oprimit l'autodeterminació del qual pugui tenir la més mínima repercussió favorable en l'autodeterminació del nostre país. Aquesta és també la raó per la qual, no fa gaire, només ERC i CiU van votar a favor d'una moció presentada al ple municipal de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en reconeixement de Kosovo com a nou Estat europeu. És el nacionalisme dels no nacionalistes, sempre tan bel·ligerant amb els nacionalismes defensius i tan complaent amb els expansius. Déu ens guardi d'aquests catalans antimilitaristes i no nacionalistes que entren en èxtasi cada cop que, davant d'uns batallons d'homes i dones armats, tenen l'oportunitat de cridar: "¡Capitán, mande firmes! ¡Digan conmigo: Viva España, Viva el Rey!".

El Singular Digital , 29/4/2008