El cas de Bojan
per Víctor Alexandre   
dimarts, 27 maig 2008
El cas de BojanRealment lamentable l'espectacle que ha donat la Federació Catalana de Futbol amb el cas Bojan. Lamentable, sí, però no sorprenent. Ningú que conegui mínimament la psicologia catalana no es pot sorprendre que un poble que ha fet de la por a Espanya un tret definitori de la seva personalitat gosi estar a l'alçada de les circumstàncies quan aquestes li ofereixen l'oportunitat de reafirmar-se. Per això no cal que Espanya entrebanqui l'emancipació nacional de Catalunya, ja ho fa Catalunya tota sola. I molt bé, per cert. "Ho hem fet per protegir Bojan", han estat les paraules amb què s'ha justificat la desconvocatòria d'aquest jugador en el partit que el passat 24 de maig van jugar la seleccions nacionals de Catalunya i de l'Argentina. Però, per protegir-lo de qui? D'Espanya? Doncs sí, d'Espanya. I és que la Federació creu que així s'esvaeixen els dubtes que els espanyols puguin tenir sobre el fet que Bojan Krkic hagi al·legat cansament per no anar a l'Eurocopa amb la selecció espanyola. Com si jugar en una competició oficial fos el mateix que fer-ho 45 minuts en un partit amistós. Però, quines són les gravíssimes conseqüències que se'n podrien haver derivat? Que Bojan -com Oleguer- fos xiulat cada cop que trepitgés un camp espanyol? Doncs no anem bé. D'entrada, val a dir que els jugadors del Barça, siguin d'on siguin, no només són xiulats sinó que són insultats pel sol fet de pertànyer a aquest club. Inclosos els que juguen a la selecció espanyola. I en aquest sentit, n'hi ha prou de recordar l'astorament que va expressar en el seu dia Valero Ribera davant la gran quantitat d'insults que els seus jugadors rebien a Espanya pel sol fet de ser catalans. Això, per tant, no pot ser mai una raó per retirar de la convocatòria el jugador estrella de la selecció catalana, sobretot tenint en compte que tota la campanya de promoció del partit esmentat estava centrada en la seva presència per part catalana.

La veritat és que es fa difícil imaginar com es pot emancipar nacionalment un país que viu tan pendent d'allò que pugui dir la nació que el té subordinat. Més que res, perquè cap presoner preocupat per l'opinió del seu carceller no ha aconseguit mai la llibertat. Val a dir, però, que no tota la responsabilitat de la desconvocatòria de Bojan és de la Federació Catalana. Bojan també hi hauria d'haver dit alguna cosa, no? És cert que és molt jove, però si ha sabut dir no al seleccionador espanyol Luís Aragonés també podria haver insistit una mica més a l'hora de dir sí al seleccionador català Pere Gratacós. Catalunya som tots, i la normalització del nostre país no podrà ser mai obra exclusiva d'una persona, d'una entitat o d'un col·lectiu. Tots, per tant, cadascú en el seu àmbit, tenim l'obligació de treballar per aconseguir-la. I en l'àmbit de l'esport és vital que els jugadors assumeixin la seva responsabilitat i s'impliquin en la reivindicació dels drets nacionals del seu país, especialment aquells que gaudeixen de projecció internacional. En això no poden ser diferents d'aquells escriptors, cineastes o cantants, per exemple, que es mantenen ferms treballant en català contra les pressions del mercat per tal que ho facin en espanyol. Potser serien més rics si capitulessin, però saben que tota fita és inassolible si qui la vol no està disposat a renunciar a res per fer-la realitat.

El Singular Digital , 27/5/2008