La vict˛ria republicana de CiU
per VÝctor Alexandre   
dimecres, 11 juny 2008
La vict˛ria republicana de CiUL'espanyolisme català respira tranquil després dels resultats del congrés nacional d'ERC. Ha guanyat una de les seves candidatures i ara ja sap que si no es produeix un daltabaix tot continuarà igual fins a les properes eleccions. No és que tingués una por excessiva, perquè la lògica deia que seria molt difícil que la candidatura de Reagrupament reeixís per damunt de la campanya de desprestigi i calúmnies que el PSC, amb la col·laboració d'algunes persones d'ERC, havia dissenyat contra ella. Però cabia la possibilitat de la sorpresa i això l'inquietava. I el cert és que, vistos els resultats, aquesta inquietud estava justificada, atès que la victòria del continuisme ha estat una victòria mínima. De fet, si els militants irritats que han abandonat darrerament el partit encara hi fossin, ara mateix estaríem parlant d'un altre resultat. S'entén, per tant, que la direcció els titllés de càncer i els convidés públicament a marxar.

En tot cas, encara falta la segona part del congrés, prevista per al proper dia 14, i caldrà veure quin és el full de ruta dels propers dos anys. Però no hi ha marge per a l'optimisme, perquè aquells que ara parlen d'humilitat continuen sense reconèixer-se com a causants de la desfeta electoral del passat 9 de març. És clar que, ben mirat, això ja s'adiu amb el país. Cal molta grandesa per dimitir i abandonar el poder, i aquest és un país psicològicament petit. Aquí som més hàbils estigmatitzant l'adversari que no pas argumentant la raó per la qual creiem que som millors que ell. Si dius que Joan Carretero és el candidat de CiU ja no cal que diguis res més. Només que corri la brama i que hi hagi un bon grapat de gent disposada a creure-se-la ja haurà valgut la pena.

Fins i tot el mateix dia en què s'escollia el president i el secretari general d'ERC hi va haver un conseller que va insistir en aquesta qüestió. No parlava del que farien els seus, sinó que satanitzava l'opció de Carretero titllant-la de propera a CiU i conservadora. Malauradament, no hi ha hagut ningú que preguntés als continuistes si hi ha res més conservador que mantenir-se en el poder a qualsevol preu. Hauria estat bé que hom els demanés per quina raó ells, els continuistes, han estat els candidats de l'espanyolisme d'esquerres. Per quina raó dos nacionalistes espanyols com José Zaragoza i Joan Ferran han fet més campanya a favor seu que no pas molts militants republicans? Ves per on, hi ha un detall que demostra fins a quin punt Carretero no era en absolut l'opció de CiU. I és que CiU n'ha sortit molt beneficiada del triomf dels continuistes, ja que li garanteixen una bona collita de vots i una davallada espectacular d'ERC en les properes eleccions. De moment, si el proper dia 14 no passa res d'especial, haurem de concloure que s'ha produït una victòria d'Esquerra i una derrota d'Esquerra Republicana de Catalunya.

El Singular Digital , 10/6/2008