Qui no hagi gaudit encara de Viatge a Itàlia, de Josep Pla, s'haurà perdut una deliciosa joia d'un autor l'obra del qual conté mil referències als viatges. Hem trobat una altra modalitat de viatge en el llibre de Víctor Alexandre Nosaltres, els catalans. La seva lectura és com viatjar pels cinc continents. Escull entrevistar diferents personatges, tots ells amb un denominador comú: cap no va néixer a Catalunya ni a cap altra contrada dels Països Catalans; en canvi han pogut integrar-se fins a sentir-se catalans i defensar la nació catalana. Qui dubta de la catalanitat de la Najat El Hachmi, la darrera guanyadora del Premi Llull de literatura? O de la periodista Patrícia Gabancho, que sovint reivindica públicament la catalanitat de què tants catalans fan defecció? Qui dubta que Sam Abrams sigui un català vingut de l'Amèrica del Nord enllà? Són músics, científics, escriptors que van adoptar la nostra llengua i els nostres costums perquè primer que res van ser viatgers d'aquells que dèiem que poden observar i interrelacionar-se amb els autòctons, i van quedar prou corpresos per a decidir fer seu el país que visitaven.En Víctor Alexandre, en triar el títol del llibre, pensem que probablement ho ha fet amb una doble intencionalitat. Per un costat aquest títol abona la idea de la capacitat d'integració de la societat catalana. Som oberts i volem seguir-ho sent perquè qui vingui de fora ens respecti i en faci segona pàtria de la nostra nació. Però sobretot, com esmenta en una interessantíssima introducció del seu llibre, perquè manlleva el títol del llibre de Joan Fuster Nosaltres, els valencians i ho fa perquè, com Fuster, creu que cal fer una revisió crítica dels autòctons, aquella majoria de catalans que no se senten amb prou forces ni per defensar els pactes, ni per defensar la pròpia llengua i que manta vegada dobleguen l'esquena en lloc d'assumir amb dignitat la pròpia identitat, i si no l'assumim poc ens podran respectar els nous catalans.
Nosaltres, els catalans sorprèn el lector per la radicalitat amb què viuen i veuen el poble català ells, que, perquè han estat primer que res viatgers, s'han fet catalans lliures de prejudicis i tenen arguments a favor que els catalans de naixença a penes sí sabem esgrimir.
Alguns dels qui col·laborem a Lletres ens hem engrescat amb la idea del viatge com a fil conductor d'una mena de dossier que ens va proposar l'editorial, i la idea pot donar un bon resultat, ara que bufen vents de crisi: llegir no consumeix or negre, ni empudega l'ambient, ens fa gaudir, ens fa reposar, ens mou les neurones i ens permet detenir-nos en els nostres sentiments. Bon viatge.
Anna Forteza
Lletres , núm. 33, juny-juliol 2008