Mamma mia!
per Víctor Alexandre   
dijous, 04 setembre 2008
No hi ha gaire diferència entre Mamma mia! i la major part de les pel·lícules musicals que protagonitzava Elvis Presley en la seva joventut. Eren produccions amb trames irrisibles i sense cap més objectiu que convertir els personatges en ninots atractius al servei d'unes cançons determinades. La diferència al seu favor, tanmateix, és que l'Elvis real i la seva extraordinària veu n'eren els protagonistes mentre que a Mamma mia! això queda reservat a un conjunt d'actors mancats de veu musical que es mouen per la pantalla sense saber ben bé què fer. Meryl Streep és l'única que dóna una certa credibilitat a la història, però Pierce Brosnan és el viu retrat de l'estaquirot. De fet, la pregunta "Què hi faig, jo, aquí?", que Brosnan es fa a meitat de pel·lícula, és una metàfora dels seus companys de repartiment i també del públic. Per sort, però, cada cop que l'espectador és a punt de fer-se-la, apareix una cançó dels Abba que li alegra la vida. Ja és això, sense Abba no hi hauria pel·lícula.

Mamma mia!

Tot Sant Cugat , núm.1124, 5/9/2008