L'edifici Iaqubian (Omaret Yacoubian)
per Víctor Alexandre   
dimecres, 24 setembre 2008
Que una pel·lícula tan exquisida com aquesta hagi trigat dos anys a estrenar-se a Catalunya, és una bona prova de la marginació que pateixen totes aquelles cinematografies que no són la nord-americana. Les pantalles del nostre país, com les de la resta del món, estan ocupades pel cinema nord-americà i això fa literalment impossible l'entrada de films d'altres latituds en els circuits comercials internacionals. En altres paraules: si veure produccions europees ja és difícil, veure'n d'asiàtiques o d'africanes és tota una singularitat.

Dirigida per Marwan Hamed, fill de l'escriptor Wahid Hamed, autor del guió, i protagonitzada per actors i actrius molt coneguts en el món àrab, aquesta pel·lícula és una adaptació cinematogràfica del llibre L'edifici Iaqubian, d'Alaa Al Aswani, que Edicions de 1984 va publicar l'any 2007 en català i que ha tingut una magnífica acollida a casa nostra. De fet, el llibre ja venia precedit d'un èxit espectacular a Egipte per la desinhibició amb què l'autor aborda alguns temes conceptuats com a intocables en el si d'aquella societat. Es tracta d'un conjunt d'històries que tenen com a eix central un edifici de deu luxoses plantes construït l'any 1934 a la capital d'Egipte per Hagob Iaqubian, un milionari armeni. Avui, aquest edifici, encara existeix, però tan sols és una ombra del que va ser. Allà hi vivia el bo i millor de la societat d'aleshores: polítics, paixàs, homes de negocis, jueus i estrangers rics que aparcaven al darrere els seus cotxes de luxe. A poc a poc, però, va començar a decaure i al terrat s'hi van construir nous habitatges i una cinquantena d'habitacions d'uns dos metres quadrats, pensades inicialment per desar-hi coses i aprofitades després com a llar familiar de gent pobre. La pel·lícula, per tant, parla de la gent que viu en aquest terrat i dels més acabalats que habiten les deu plantes. És en aquest mosaic humà on hi trobem, entre un eixam de personatges: Zaki Bek Ad-Dussuqui, de 66 anys un savi en qüestions femenines a qui molts homes consideren una autèntica enciclopèdia sexual i li demanen consell; l'aristocràtic Hatim Raixid, el cap de redacció del diari Le Caire, que és homosexual i que manté una relació amb un home casat; Butheina, una jove que viu entre el fonamentalisme del seu xicot i les demandes sexuals remunerades del propietari de la botiga on treballa; i, entre d'altres, Haj Muhammad Azzam, un polític corrupte amo de diverses empreses per mitjà de les quals blanqueja els diners que guanya amb el tràfic de drogues.

Extraordinàriament fidel a la novel·la, no és estrany que el film s'apropi gairebé a les tres hores. Altrament hagués estat impossible encabir-hi la immensa riquesa d'uns personatges contradictoris que acaben essent estimats per l'espectador. Les imatges de Marwan Hamed, com les pàgines d'Alaa Al Aswani, són una denúncia desacomplexada de la realitat actual de la societat egípcia. Una societat sumida en la corrupció, en la doble moral, en el fanatisme religiós, en la pràctica de la tortura, en la manca de futur laboral per els joves i en el sotmetiment sexual de la dona. La decadència de l'edifici Iaqubian és una esplèndida metàfora de la decadència i de l'enrunament d'Egipte.

L'edifici Iaqubian

Benzina , núm. 29, setembre 2008