Gomorra
per Víctor Alexandre   
dimecres, 26 novembre 2008
Excel·lent aquesta pel·lícula basada en el llibre del mateix títol de Roberto Saviano publicat en català per La Butxaca (2008). Tanmateix, malgrat la similitud temàtica, que ningú no esperi trobar-se amb Promesas del Este ni tampoc amb ressonàncies d'El padrino. Res d'això. Gomorra no té principi ni final ni personatges amb qui l'espectador pugui establir-hi la més mínima identificació. Tot el que hi veiem és ficció, però podria ser perfectament un reportatge televisiu sobre allò en què s'està convertint el nostre món. Els personatges del film assassinen o són assassinats sense que calgui cap justificació emocional; no maten per odi o per venjança o per pulsions sexuals, ho fan per diners i sense escrúpols. Ho veiem sovint quan els diaris ens parlen de crims que no comprenem executats fredament davant d'aquest exèrcit de càmeres que avui dia segueix tots els nostres moviments, ja sigui al carrer, a la carretera, al metro, a les entitats bancàries o, fins i tot, a través del telèfon mòbil. La càmera no intimida, la càmera reafirma, i Gomorra talla com un bisturí.

Gomorra

Tot Sant Cugat , núm. 1136, 28/11/2008