Los abrazos rotos
per Víctor Alexandre   
dijous, 02 abril 2009
Hi ha moltes coses bones en aquesta nova pel·lícula de Pedro Almodóvar, ja sigui l'exquisida col·lecció de petits detalls, com ara les fotografies tallades en mil bocins que representen allò en què s'ha convertit la vida sentimental del personatge encarnat per Lluís Homar, o l'esplèndida escena protagonitzada per Penélope Cruz apareixent precisament quan Lola Dueñas, davant la mirada astorada de José Luis Gómez, està llegint els llavis en el diàleg sense so que la primera manté amb Homar davant la càmera. El problema, a banda que no hi ha química entre Homar i Cruz, és que l'espectador mitjà pot tenir la sensació que Almodóvar treballa només per a cinèfils que li aplaudeixen les picades d'ullet i li canten les excel·lències. No és bo que un director s'imposi per damunt dels seus intèrprets. Altrament, té més de narcisista que de director.

Los abrazos rotos

Tot Sant Cugat , núm.1154, 3/4/2009